08 d’octubre 2008

Bon dia Calcuta!!

A les 6 del mati Calcuta es desperta...sort tenen els que han pogut dormir a dins la botigueta, d'altres estirats damunt somiers de tela i molts que encara dormen sobre el terra del carrer, tots fan el primer badall. En peu i a rentar-se les dents, remullar-se la cara i a ensabonar la roba. Les fonts de cada cantonada ragen sense parar. Els mercats comencen a prendre vida i forma. Els portejadors de gallines, en bicicleta o amb cabassos dalt el cap...les senten com xisclen. Els del peix, mes de 70 kg dins cada cistell de palla, escaten i peles gambes sense aturar. Els compradors ja son en cami. Els bens acabats de degollar, la sang regalima pels taulells, els budells calents geuen a terra...tots cap a vendre i intercanviar les primeres rupies del dia. Els taxistes ja piten, els ciclorickshaws toquen el cascabell, tret d'algun despitat que encara somia sobre el seient. Comencen els esmorzars, els fogonets encesos ja couen la llet del chai. Els forners amb la farina entre mans preparen els xapatis, rotis i nans. Lentament, la ciutat va agafant ritme...

07 d’octubre 2008

Durga Puja

Aixo s'acaba!! nomes 4 dies...oooooh...estem pensant de canviar el bitllet i allargar-ho fins nadal...jajaja que va, que sino a la mare li agafa un atac!!!
El Durga Puja ha comencat, el festival mes celebrat a Bengala en honor a la deesa Durga...manifestacio de Parvati, la dona de Shiva, aquella que a dalt d'un lleo mata el dimoni blau!!! es un espectacle passejar pels carrers i voltar pels xiringuitos que han construit per posar-hi els seus deus. Porten mesos i mesos treballant en aixo, son figures de palla revestides de fang i pintades i el resultat es increible!! El dia 10, l'ultim del festival, totes les figures es submergiran al riu. Sort que almenys, totes les ofrenes de menjar que es fan, es reparteixen entre els mes pobres.
Calcuta esta ple de mercats, hi ha el mercat de les flors mes gran del pais i ara amb les celebracions va a tope.
Us hem penjat a la Durga aqui, la resta de fotos ja les ensenyarem a la tornada, paciencia Anna!
Avui hem agafat el metro, era l'ultim transport que ens faltava probar, es la unica linea de metro que hi ha a la India i a diferencia de la resta de transports, no pita!! estava a rebentar de gent, aixo si que no canvia!
Perico moltes felicitats per dema!!! des d'aqui celebrarem el Pere Puja!! jeje
segurament les properes paraules ja seran en persona...les historietes s'acaben!
petons i besades a tots!
fins dissabte!
















03 d’octubre 2008

Mar i muntanya

Abans de res pengem un video curt de Puri, mes val aixo que 50000 paraules...es massa dificil d'explicar!


Com anar a l'aeroport sense bitllet i en menys de 15 minuts ser a dins l'avio enlairant-se?? aqui, aixo es possible!! dilluns nit encara no sabiem ben be que fer i dimarts en aixecar-nos vam pensar...perque no anar a la platja?? dit i fet, agafem un jeep, agafem un vol i per ultim les 8 hores nocturnes de tren...aquest cop sense "paneres"...dimecres a les 6 del mati el tren arribava a Puri (estat d'Orissa)
Puri es una des de les tantes ciutats sagrades que hi ha a l'India, milers d'hindus peregrins viatgen fins aquest poble per visitar el temple de Jaganath mandir. No esta permesa l'entrada a no hinduistes, aixi que no ho hem pogut veure, pero diuen que al seu interior hi ha 6000 persones encarregades de fer complir rigurosos rituals per als deus! una bogeria!!
Vam llogar un moto i portem 3 dies voltant amunt i avall. 45 km cap el llac Chilika, el llac mes gran d'Asia..te 1100 km i s'hi poden veure dofins indis! 36 km cap a l'altre costat konark i el temple del sol i entremig platges verges, casetes amb teulades de palla, arrossals, palmeres i nenufers. Es molt guapo!! el sol crema fort aqui, estem tan vermells com les gambes que ens mengem!!
Aquella primera impressio de Puri...que no va ser gaire bona, s'ha anat convertint, i ara ens costa marxar. Dema pero, anirem fent cami cap a kolkata..

petons!!!

Pere: al torreneules t'agradaria ser-hi eh!! des de ventola no es veu, no?? jeje
Copon copon, el granet ha costat de marxar...quina gracia, de vegades no pots dir que no!!
Roser!! hauries d'haver vingut, segur que t'agradaria! un beso a totes dues...vaig riure molt amb s'escrit de n'Anna!!

29 de setembre 2008

Tornem a la civilitzacio

Fi del trekking, benvinguts de nou a Gangtok! us fem un resum rapid d'aquests 7 dies convivint amb la natura...boira,pujades, cavalls, pluja, salts d'aigua, yaks ben carregats, alguna baixada, rius, boscos encantats, ocellets cantant i el so dels escaiots de les besties, cabanes en bon estat i d'altres mig caigudes, "view points", mes boira, immenses valls sense fi, verd, verd i verd. De cop semblava que ens haviem traslladat a la pel-licula del senyor dels anells o potser erem emmig de la selva?? l'unica cosa que ens feia dubtar eren els mes de 4000 m d'alcada que marcava l'altimetre. Ens ho hem passat molt be, erem com dos "senyoritos'! A primera hora el "tea bed" i l'aigua calenteta per rentar-nos la cara, despres l'esmorzar...caminada, dinar, descansar i sopar!! el cuiner ens ha cuidat molt be i els portejadors a sobre ens cantaven cancons tradicionals...la veritat es que tot i ser un trek dur ha estat immillorable. El cinque dia la boira es va escampar i vam veure el Kangchendzonga, el teniem tan a prop que semblava que en un parell d'hores podiem ser-hi a dalt, 100 kilometres que valer la pena suar. Es una excursio molt recomanable pels qui ens agrada la muntanya, encara que millor anar-hi ben conscienciats... Per cert, despres ens van explicar que cada cop que una expedicio puja carregada de pollastres la muntanya s'enfada i no es deixa veure...per aixo hi havia tanta boira!!! maleits pollastres!! (mireu la foto). avui hi havia vaga general a Gangtok i no hem pogut fer res...sort que els de l'hotel en plan piratilla ens han pujat el dinar a l'habitacio...tot hi aixi estem morts de gana!! mmm...jo em menjare uns chowmeins...o uns momos?? crec que fare un alo paratha amb dhal!! seguirem informant. Marxem que els alemans ens esperen per sopar i fem tard!! Namaste!! gracies pels missatges..sou bonissims!!!

19 de setembre 2008

Cap al Goecha La

eiiiiii penya!! ahir vam venir cap a Sikkim, vam arribar a Gangtok despres de 5 hores de recorrer una "carretera" que baixava dels 2200 m. on erem fins als 400 m, vorejant l'amplissim riu Teesta i de nou cap a munt fins als 1700 m, ni el Dragon Khan!!! el conductors tenia que posar la reductora per baixar, sino feiem un tutuki splash i directes al riu. Aixo es guapissim, aqui es barregen totes les cultures...nepalins, tibetans, indis... i els paissatges son cada dia mes espectaculars, llastima que siguin tan guarrillos...es que ho son molt!!!! Avui el Joan ha anat al barber, s'ha fet una bona pelada i amb massatge cranial i d'esquena inclos!! tot per 1'5 euros, com a corbera eh?! Aquests dies estem patejant mogollon per preparar-nos pel trekking del Goecha La. Ja ho tenim tot contractat: el guia, el cuiner, l'ajudant, el portejador i el yak.. es el que hi ha, en aquesta regio de l'India (que es va obrir al turisme fa 10 anys) nomes pots fer excursions al nord si contractes un pack i, a mes a mes no hi ha gaire occidentals, aixo si, es un desti perfecte pels propis indis. (Aaaaagg!! acaba de passar una cuca per davant l'ordinador!!!) ei, seguiu escrivint, que es divertit llegir-vos! Nosaltres estarem desconectats durant 8 o 9 dies!! Petonarros!!

18 de setembre 2008

Benvinguts a l'India

Hola famili!! fa 6 dies que vam arribar i es com si portessim un mes rondant per aqui...la visita a Mumbay, fer d'extras a la peli "Fashion" de Bollywood (mes cutre impossible), la golondrina en ple temporal que ens va dur a la illa Elefanta, en Leandro, l'Argenti, amb qui vam compartir els primers dies...masses situacions i sensacions que ens van fer oblidar el blog! Vam agafar el vol cap a Calcuta i.. al-lucina vesina...KOLKATA, l'india pura i dura, semblava que aquell dia tots els habitants d'aquests pais s'haguessin reunit alla. Podiem passar hores asseguts a un raconet i observant. Grans i elegants avingudes, cassalots i edificis colonials contrasten amb la miseria desbordant, inimaginable veure com un home per guanyar-se 2 rupies fa el reciclatge de la merda que hi ha al carrer amb les mans nues... i tot envoltat de la olor i la calor india!!
Aquella mateixa nit vam agafar el tren cap a New Jalpaiguri...res, unes quantes cuques (paneres) que tambe anaven a NJP i que ni a n'en Joan ni a la resta del vago els va treure la son. A mi..
Un cop a NJP la cacera dels conductors de jeeps per captar clients ens esperava, un curt regateig i cap a Darjeeling. La carretereta prou ben asfaltada, recorre tota la sinuosa carena que arriba a 2250 m. amb unes valls i espectaculars vistes. Un viatge perfecte, llastima que el conductor del jeep anava a tota hostia i nosaltres els portavem per corbata!! tot hi entra! Darjelling es un poble de muntanya plantat a dalt d'un turo i des d'on si els nuvols ho permeten es veu com treu el cap el Kanchenjunga.
Avui ens despedim de Darjeeling, un jeep ens portara cap a Sikkim!! ja seguirem explicant!
petons!!

09 de setembre 2008

Apunts previs

Han passat 4 anys des del primer viatge a l' Índia, quan vaig aterrar a casa després d'aquells tres mesos tenia clar que, fos quan fos, hi tornaria. I aquí en tinc la mostra!! Aquest cop també ben acompanyada... com deia Mark Twain "he descobert que no hi ha forma més segura de saber si estimes o odies a una persona que viatjant amb ella" jeje (és conya). El dia 2 d'agost un bitllet súper econòmic va il·luminar la pantalla de l'ordinador, dit i fet, "Idò...cap a l'Índia"!! Ja queden menys de dos dies i els nervis van augment, la darrera nit gairebé no he dormit i en Joan diu que a la feina tot són badades!! Tenim coses escampades per tot arreu..haurem de començar a omplir les motxilles. Passaports, visats i papeleo, necesser, tovallola "bayeta", farmaciola, estris varis Mcguiver (cordino, imperdibles..), la victorinox, sandalies, botes i xancletes de dit, sac seda, mosquitera... ah, he trobat algunes coses interessants a internet, entre elles el SHIT BOOX (http://www.thebrowncorporation.com), tot i que crec que no ens caldrà!...bé, aquí ho deixo que vaig a preparar la roba!!
Carme