08 d’octubre 2008

Bon dia Calcuta!!

A les 6 del mati Calcuta es desperta...sort tenen els que han pogut dormir a dins la botigueta, d'altres estirats damunt somiers de tela i molts que encara dormen sobre el terra del carrer, tots fan el primer badall. En peu i a rentar-se les dents, remullar-se la cara i a ensabonar la roba. Les fonts de cada cantonada ragen sense parar. Els mercats comencen a prendre vida i forma. Els portejadors de gallines, en bicicleta o amb cabassos dalt el cap...les senten com xisclen. Els del peix, mes de 70 kg dins cada cistell de palla, escaten i peles gambes sense aturar. Els compradors ja son en cami. Els bens acabats de degollar, la sang regalima pels taulells, els budells calents geuen a terra...tots cap a vendre i intercanviar les primeres rupies del dia. Els taxistes ja piten, els ciclorickshaws toquen el cascabell, tret d'algun despitat que encara somia sobre el seient. Comencen els esmorzars, els fogonets encesos ja couen la llet del chai. Els forners amb la farina entre mans preparen els xapatis, rotis i nans. Lentament, la ciutat va agafant ritme...

07 d’octubre 2008

Durga Puja

Aixo s'acaba!! nomes 4 dies...oooooh...estem pensant de canviar el bitllet i allargar-ho fins nadal...jajaja que va, que sino a la mare li agafa un atac!!!
El Durga Puja ha comencat, el festival mes celebrat a Bengala en honor a la deesa Durga...manifestacio de Parvati, la dona de Shiva, aquella que a dalt d'un lleo mata el dimoni blau!!! es un espectacle passejar pels carrers i voltar pels xiringuitos que han construit per posar-hi els seus deus. Porten mesos i mesos treballant en aixo, son figures de palla revestides de fang i pintades i el resultat es increible!! El dia 10, l'ultim del festival, totes les figures es submergiran al riu. Sort que almenys, totes les ofrenes de menjar que es fan, es reparteixen entre els mes pobres.
Calcuta esta ple de mercats, hi ha el mercat de les flors mes gran del pais i ara amb les celebracions va a tope.
Us hem penjat a la Durga aqui, la resta de fotos ja les ensenyarem a la tornada, paciencia Anna!
Avui hem agafat el metro, era l'ultim transport que ens faltava probar, es la unica linea de metro que hi ha a la India i a diferencia de la resta de transports, no pita!! estava a rebentar de gent, aixo si que no canvia!
Perico moltes felicitats per dema!!! des d'aqui celebrarem el Pere Puja!! jeje
segurament les properes paraules ja seran en persona...les historietes s'acaben!
petons i besades a tots!
fins dissabte!
















03 d’octubre 2008

Mar i muntanya

Abans de res pengem un video curt de Puri, mes val aixo que 50000 paraules...es massa dificil d'explicar!


Com anar a l'aeroport sense bitllet i en menys de 15 minuts ser a dins l'avio enlairant-se?? aqui, aixo es possible!! dilluns nit encara no sabiem ben be que fer i dimarts en aixecar-nos vam pensar...perque no anar a la platja?? dit i fet, agafem un jeep, agafem un vol i per ultim les 8 hores nocturnes de tren...aquest cop sense "paneres"...dimecres a les 6 del mati el tren arribava a Puri (estat d'Orissa)
Puri es una des de les tantes ciutats sagrades que hi ha a l'India, milers d'hindus peregrins viatgen fins aquest poble per visitar el temple de Jaganath mandir. No esta permesa l'entrada a no hinduistes, aixi que no ho hem pogut veure, pero diuen que al seu interior hi ha 6000 persones encarregades de fer complir rigurosos rituals per als deus! una bogeria!!
Vam llogar un moto i portem 3 dies voltant amunt i avall. 45 km cap el llac Chilika, el llac mes gran d'Asia..te 1100 km i s'hi poden veure dofins indis! 36 km cap a l'altre costat konark i el temple del sol i entremig platges verges, casetes amb teulades de palla, arrossals, palmeres i nenufers. Es molt guapo!! el sol crema fort aqui, estem tan vermells com les gambes que ens mengem!!
Aquella primera impressio de Puri...que no va ser gaire bona, s'ha anat convertint, i ara ens costa marxar. Dema pero, anirem fent cami cap a kolkata..

petons!!!

Pere: al torreneules t'agradaria ser-hi eh!! des de ventola no es veu, no?? jeje
Copon copon, el granet ha costat de marxar...quina gracia, de vegades no pots dir que no!!
Roser!! hauries d'haver vingut, segur que t'agradaria! un beso a totes dues...vaig riure molt amb s'escrit de n'Anna!!